Vìsita in lingua corsa di u Museu Fesch d'Aiacciu

Ci semu ritrovi più numarosi chè privistu... è dui gruppa emu fattu alora...
Catherine Cristofari, impiigata di u Museu, pronta à invistìsciasi ancu edda pà a lingua corsa...
Barbara Filippi chì ci faci prufittà di i so cumenta di qualità...

Animazioni pà i chjuchi à a "Festa di a Puisìa" in Lozzi

A squatra di l'animatori hà, à l'uccasioni di 'ssa festa, pruvatu un ghjocu novu, quiddu di "i rimi"... (com'è par l'altri hè stata una rièscita).

"corse-matiin", u 6 d'aostu 2010.

 

 


Cuntribuzioni di u Cullittivu à a Missioni "Avvena di l'Ìsula"

 

Dopu à a publicazioni di u Manifestu "Fonder le droit à l'avenir de la Corse", ilaburatu da 7 univirsitarii, hè stata custituita una missioni di riflissioni stratègica à nantu à l'avvena di l'ìsula.
U Cunsigliu Icunòmicu Suciali è Culturali di Còrsica ci voli cuntribuì assicurendu a rialisazioni di parechji cumissioni.
Tandu hà invitatu u Cullittivu "PARLEMU CORSU !" à participà à a cumissioni indu' si trattaia di a lingua corsa.
Di a listessa manera ch'eddu s'era dighjà impignatu in u Cunsigliu di a Lingua, missa in piazza sottu à l'anziana mandatura di l'Assamblea di Còrsica, u Cullittivu hà rispostu di sì à l'invitazioni, sendu fidu à i so rivindazioni.
Eccu quì sottu u scrittu di a noscia cuntribuzioni :

Ghjurnata "Tempi fà, Tempi d'oghji", in Aleria

 

"corse-matin", u 17 di maghju 2010.

"corse-matin", u 27 di maghju 2010.


Cuminicatu di pettu à a dicisioni di u tribunali amministrativu di Bastìa à nantu à a lingua corsa

Le tribunal administratif de Bastia, faisant suite à la demande introduite par le préfet de Haute-Corse, a donc annulé la délibération en langue corse du conseil municipal de Galeria.
On pourra toujours dire qu’il s’agit d’une attitude rétrograde. Mais, faut-il en être surpris ? Non ! Car, l’application de l’article de 2 de la constitution française ne pouvait que se traduire par cette conclusion judiciaire. Nous en demandons d’ailleurs depuis longtemps la révision, comme nous demandons la ratification des langues minoritaires.
La récente introduction des langues au sein de la constitution, au travers de l’article 74, n’a pas changé la donne.
Plus graves, à notre sens, sont les motifs développés dans ses conclusions par le tribunal administratif. En affirmant que « la langue française est la langue de l’enseignement, du travail, des échanges, des services publics », le tribunal administratif interprète de façon très restrictive les décisions du conseil constitutionnel et les textes législatifs.
Il contredit la politique mise en place au sein de l’école publique. Dans les filières bilingues, le corse est pourtant bien une langue d’enseignement au même titre que le français.
Il contrarie même l’application du plan de développement de la langue corse adopté par la CTC, et que pour autant nous jugeons insuffisant. Ce plan prévoit par exemple que les communes qui le souhaitent peuvent utiliser la langue corse dans leurs rapports avec les usagers ou encore traduire en corse tous les actes administratifs.
Enfin, préciser que le français est « la langue des échanges », c’est comme qualifier la langue corse d’illégale dans la sphère publique ! Utiliser le corse lors de rencontres, de débats…serait donc illicite !
Cette affaire, démontre une fois de plus que la langue corse, comme toutes les langues minoritaires, a besoin d’une législation adaptée et d’un statut de co-officialité.
Ses rigidités juridiques appartiennent à une autre époque, et, nous entendons bien démontrer que la volonté populaire sera en définitive la plus forte.

Riunioni di travaddu in Arena Viscuvatu

Sughjetta trattati :
1. A ghjurnata "Tempi fà, Tempi d'oghji".
2. A Festa Rivindicativa.
3. U scontru cù Ghjuvan Francescu Bernardini
     -> vinutu à u nomu di u gruppu "I Muvrini".
     -> vinutu à u nomu di l'associu pà una Fundazioni di Còrsica.
30 parsoni prisenti.

04/03/10 : “Parlemu Corsu !” in Brussela

[ultimate_spacer height="80"]

Prugrammu di a Cunfarenza*

1a parti : I lingui senza Statu (u statutu di i lingui cuufficiali  in l’astituzioni aurupei).

🡪 l’asempiu di u catalanu, lingua ufficiali in Ispagna, ma micca à l’Auropa…

2a parti : I lingui minuritarii drentu à i Stata menbri.

🡪 da u corsu, minaciatu di sparizioni à u galesu, lingua rinvivita…

3a parti : Prutteghja a divirsità linguìstica contru à i formi d’upprissioni.

🡪 l’asempiu di l’ungresu parlatu in Sluvacchìa… 

* cunfarenza à l’iniziativa i u gruppu ALA (Allianza Lìbara Aurupea). I so iletti èrani incaricati di dà una invitazioni à calchissìa di i so loca. Pà a Còrsica, François Alfonsi, frà altri, hà cuminicatu u nomu di u cullittivu.

A vulintà di i diputati di l’ALA hè d’uttena u votu d’una risuluzioni à prò di a divirsità linguìstica

Parlemu Corsu ! (Micheli Leccia) in u pùblicu di a cunfarenza.

[ultimate_spacer height="15"]

Parlemu Corsu ! (Micheli Leccia) in u pùblicu di a cunfarenza.

[ultimate_spacer height="15"]

Da a manca à a dritta : François Alfonsi (diputatu corsu di l’ALA), Micheli Leccia (Parlemu Corsu !), Alain Di Meglio (Univirsità di Còrsica).

[ultimate_spacer height="15"]

Da a manca à a dritta : Tangui Louarn (rispunsèvuli di l’Uffiziu di a lingua brittona), Jill Evans (diputata aurupea di u Paesu Gallesu è prisidenti di u gruppu ALA), Micheli Leccia (prisidenti di u cullittivu Parlemu Corsu !), David Grosclaude (anzianu direttori di l’Astitutu di i Studia Uccitani).


Cuntattu
Email

cuntattu@parlemucorsu.corsica

Telefonu

06 78 65 20 72

Sustegnu
Fà una dunazioni incù Paypal
Conception | vignaro.li